LADAKH 2017

LA RUTA


La intenció inicial del viatge era fer la travessa de Manali, Leh i Srinagar, però per motius de seguretat desaconsellen viatjar a Srinagar, així que decidim volar a Leh, capital del Ladakh tibetà, des d'allà pedalar fins a Kargil, en zona musulmana, tornar a Leh i agafar les bicicletes altre cop per arribar a Manali. 

FOTOGRAFIES

Gompa de Leh al capvespre

Al "Multi market" de Leh s'hi pot trobar quasi bé de tot. 

Sortint de Leh en direcció Kargil, amb exposició de ferralla militar en contrast amb la Gompa de Phey al fons.

Seguint la vall de l'Indus

De bon matí, un ladaky escombra la carretera que puja cap al monestir de Likir

La pujada cap a la gompa de Likir

Formació i assemblea dels joves monjos de Likir al pati, davant del caracteríśtic buda gegant

De vegades, amb ben poca cosa, podíem arreglar alguna bicicleta atrotinada

Tornant a la vall del riu Indus amb les muntanyes del Zanskar al fons

El curiós paissatge del "Moon valley", just abans d'arribar a Lamayuru

Els conreus de Lamayuru, amb el poble encinglerat al cim del turó

Molinets de pregària a la gompa de Lamayuru

Les banderoles de pregàries, al capdemunt del monestir de Lamayuru

El monestir de Lamayuru, una visita molt interessant

Les escarpades muntanyes del Zanskar, des dela pujada al Fotu La, el primer gran coll del nostre viatge

Imatge de rigor des del coll

Desviant-nos una mica de la carretera principal podem entrar a les espectaculars gorges de Goji


Baixant cap a Mulbekh

El característic buda esculpit a una pedra a peu de carretera prop de Mulbekh 

Vista de Kargil, a la vora de l'Indus i amb el massís del Nun al fons

Una llibreria islàmica a Kargil, on es viu en un ambient totalment musulmà.

Carregant les bicicletes en un taxi. És fàcil desplaçar-se per Ladakh en taxi.

Pujant al monestir de Thiksey, amb el massís de l'Stok Kangri al fons.

Dins dels monestirs és fàcil viure la quotidianitat dels monjos, en aquest cas, fent un mandala 


Llevant-nos en un camp d'estupes sota el monestir de Hemis


Dia de neteja al monestir de Hemis

A la carretera trobem tot de missatges amb l'objectiu de reduir els accidents a les carreteres índies


Pujant al Tanglang La





L'acampada vora el llac Tso Kar


Després de les Moore Plains, sens van fer eternes amb el vent de cara, i just abans de baixar al fins del congost, on hi ha Pang

Paisatges curiosos pujant a Lahunglang La

Engorjats espectaculars en un tram de la pujada


La polseguera, i sobretot, el fum dels camions Tata, ens obliga a aturar-nos cada cop que ens creuem amb un convoi 

El coll de Lachynglang La, on tampoc no hi faltaven ni les banderoles ni el vent

Una de les tendes fetes de paraacigudes que fan de restaurants al lloc de Whisky Nalah durant la temporada d'estiu

Les carreteres estancontinuament en obres, trams en diferent estat de conservació i fase dels treballs sense cap criteri aparent.  Impacta veure les condicions ambquè treballen els operaris, uq molt sovint són immigrants de Bangladesh

Les Gata Loops perdem alçada ràpidament des del Nakee La. Arribem al fons de la vall que haurem de remuntar suaument

Sarchu, a peu de la pujada del Baralacha La. Un campament de barraques de llauna, pel descans de viatges, camioners i militars 

Aquest tram, la pujada al Baralacha La, és on trobem el fermen pitjors condicions

Els militars no deixen de cridar la nostra atenció, i nosaltres la seva

La carretera, plena de còdols i creuada per torrents, és impossible de pedalar

Els cims de l'Himalaia es retallen darrera l'ampli coll del Baralacha La


El coll del Baralacha La. A partir d'aquí baixem dels 4000 metres

Al sud del Baralacha La entrem a la vessant humida de de l'Hilalaia, el paisatge canvia i comencem a trobar vegetació 


Cims nevats, al capvespre, just abans d'arribar a Patseo

No estem sols a la carretera

Tot i que ens apropem a les zones habitades encara hi ha trams on hem d'arrossegar les bicicletes

Pujant cap a Sissu passem entre camps de col-i-flors i cims nevats a la llunyania

A Gramphu hi ha tots els serveis

Enmig de la llarga baixada del Rohtang La cap a Manali. Aquestes congestes de neu, les primeres que es troben des de la plana índia, són tot un atractiu turístic 

DADES PRÀCTIQUES

Distància:

Dificultat: La principal dificultat per nosaltres l'hem trobat en l'estat de les carreteres, que et fan avançar molt lentament.

On dormir: En els pobles trobareu habitacions fàcilment. En alguns monestirs també us hi deixaran dormir (potser a les noies no!). Nosaltres vam portar tenda i ens va anar molt bé per tenir més llibertat.

Menjar: No us serà cap problema sempre i quan tolereu el picant i no sigueu massa exigents. En qualsevol botigueta de poble us preparan un "momos" o uns "noodles" en el pitjor dels casos.

Aigua: Principalment embotellada, que es pot trobar a qualsevol botigueta a peu de carretera. Val a dir que hi ha un incipient moviment per disminuir l'exagerat consum d'ampolls de plàstic, però hi ha un llarg camí per recorrer. També vam beure aigua d'algun rierol que veiem néixer directament de la muntanya.

Mapes: